Llop solitari

Llop Solitari 

Segur que us deveu preguntar que hi faig aquí, no tindria que ser a la reserva aquest?

Mireu a la reserva no vull estar-hi, perquè la vida sedentària s’hem fa difícil, no

m’agrada fer figuretes per alsvisitants, vull ser el mateix de sempre, fer el que sempre he fet. Viure de la natura, caçar amb arc i fletxa com m’han ensenyat els meus avantpassats.

Fa dies que m’he escapat de la reserva per poder fer el que més m’agrada fer, però hi ha hagut una cosa que m’ha agradat en especial, poder tornar a veure el meu amic Sam Hoppins, encara que sigui per una mala raó, el va picar una serp. En Leo,(un seu amic) l’estava intentant ajudar, vaig veure que no sent sortia  i vaig anar corrent per poder salva el meu amic, que feia tant temps que no ens veiem. Encara m’enrecordava  quan estàvem a l’exercit i quan anàvem a caçar cavalls salvatges, o quan el general ens va ensenyar a fer sorolls d’animals perquè no ens veies l’enemic. En Sam en s’havia un niu de fer els sorolls, que et dic que potser gràcies a ell no ens van  arribar a veure mai.

El meu amic estava molt malament i per aquest motiu em vaig quedar el ranxo de l’avi d’en Leo. Em van acollir molt bé, bé el seu avi no gaire perquè tenia un pensament molt negatiu del nosaltres, però quan va veure que era de confiança, tot es va quedar allà per sort, en Sam anava millorant, i no volia marxa del ranxo estava molt be allà amb tots tres.

Sort que vaig tenir quan l’avi em va dir que aniríem a caçar cavalls a un prat algun dia, no vaig poder resistir-me a dir que no. Dormia al graner perquè no sospites ningú que estava allà, perquè sinó hauria de que tornar aquella presó, la reserva. Quan ells anaven a Soccorro a vendre caps jo em quedava com a vigilant del ranxo. Tot s’ha de dir des que érem en Sam i jo el ranxo tot anava perfecte, arreglàvem les coses amb un moment, les feines les acabàvem amb un tres i no res, però lo que esperava més durant el dia era després del sopar poder escoltar la part que en Sam ens llegia de la bíblia, el seu llibre.

 Perfi va arribar el dia d’anar a caçar cavalls, l’avi es va quedar el ranxo deia que no tenia edat per anar-hi, però en Sam, en Leo i jo hi vam anar, en Leo es mirava com ho fèiem, perquè no tenia prou força, li vam dir que no intentés caçar-ne cap i ell va fer tot el contrari, va caçar un poltre i pobre Leo tots els cavalls se li van encarar, sort que hi vam anar ràpid perquè sinó...vam tornar cap el ranxo ben cansats. Un altre dia us explicaré més coses, però ara Llop Solitari vol anar a descansar, que avui s’ha cansat molt. 

Andreu Pagès I Oliveras

3r Eso A