Me’n vaig a Londres !
Escena 1
(El despatx hi ha l’Andreu i la seva mare parlant sobre la beca que li han concedit per anar estudiar Anglès a Londres)
Andreu: Mama a l’institut m’han donat una beca per anar estudiar anglès a Londres ( ben content).
Mare: Molt bé, fill, però no hi pots pas anar.
Andreu: Per què? S’ha d’aprofitar una cosa així.
Mare: No veus que ets un “marrec”!
Andreu: Va, mare, què dius?
Mare: Ja en parlarem quan arribi el pare.
(La mare se’n va a fer el sopar i l’Andreu és queda el despatx)
Escena 2
(El pare arriba, cansat del seu treball d’avui)
Pare: Bona nit! Què tal? (Fent-li un peto a la mare)
Mare: A l’Andreu li han donat una beca per anar estudiar Anglès a Londres.
Pare: Ah sí? Que bé! Ara el vaig a veure.
Mare: Sí, però és un “marrec” no hi pot pas anar-hi.
Pare: Té 14 anys, és prou gran allà estarà bé i aprendrà Anglès, que en un futur serà molt important.
Escena 3
(Pare i mare criden el seu fill per parlar-ne, i van el menjador.)
Pare: Què diu la mare que t’han concedit una beca per anar a Londres a estudiar Anglès?
Andreu: Sí, però la mare diu que sóc petit per anar-hi.
Pare: Mare, té una edat bona per anar a Londres.
Mare: Sí, ja però... no ho sé no ho veig gaire clar.(diu la mare indecisa)
Andreu: Va, mare, que no passarà res ja sóc gran, sisplau.
Mare: Bueno...
(Se sent el telèfon i l’Andreu va a buscar-lo, és un seu amic)
Escena 4
(El pare i la mare segueixen parlant del tema)
Pare: Fes-me cas, deixem-li anar, no només sabrà Anglès sinó que no haurem d’estar-hi tant a sobre.
Mare: Bueno, està bé però que sempre porti el mòbil per si passes algú
Escena 5
(L’Andreu torna i veu que estan parlant i va ràpidament)
Andreu: Què heu decidit que hi vaig no?
Mare i pare: Sí! (convençuts)
Andreu: Gràcies, per entendrem!(Fent-los una abraçada)